El Blog

 
 

Calendario

<<   Enero 2011    
LMMiJVSD
          1 2
3 4 5 6 7 8 9
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31       

Categorías

Archivos

Sindicación

Enlaces

Alojado en
ZoomBlog
 

El millor del 2006

Por Kevin - 26 de Abril, 2007, 0:57, Categoría: General

A principis de l'any passat, sabent de la meva afició a fer llistes de qualsevol cosa, em van fer arribar un article on parlava d'això, de la dèria de cada any que és com una obligació fer un resum amb les millors pelicules de l'any, els millors restaurants, els millors esportistes, ... i l'autor feia la seva versió enumerant 5 coses que havia experimentat aquell any que per A o per B l'haguéssin marcat a ell personalment, sortint-se de les llistes estàndard que hi han a quasi tots els diaris, revistes, dominicals...

La idea em va animar a fer un "remember when" de coses que vaig viure durant l'any que havia pasat, i acabar seleccionant-ne 5 per plasmar-les en un paper i compartir-les amb algunes persones, algunes d'elles van fer el mateix. Aquest any ho hem tornat a repetir i el cercle ha crescut, afegint-se més gent, i ara us deixo les 5 millors coses que m`han passat durant el 2006, per a que les llegiu, i si us motiva la idea, a fer la vostra pròpia llista.

*******

Aquí van un recull de bons moments que he viscut durant el 2006:

5- Anar a un festival com el Summercase, amb un ambient que em va encantar, amb un munt de grups desconeguts, i flipar amb algun que no he vist mai i pràcticament no he escoltat. Vaig anar a veure alguna cançó de Two Gallants a "l'últim" escenari, mentres esperava que comencés un altre concert "més esperat". Des de la primera cançó, i reforçat amb les següents, ja vaig tenir clar que d'allà no marxaria fins que hagués acabat. 2 tius tocant com si fos una banda de 5, amb el bateria a primera línia fent de co-protagonista, amb una força descomunal. El millor concert de l'any. Ja estic esperant el dia que tornin; o aniré a buscar-los?

4- La temporada de triatló: ha set un any dur, entrenant molt més que altres anys, i tot i no haver assolit algun objectiu, ha estat farcida de moments genials, en curses (plorant com una magdalena, creuant la línia d'arribada del primer Ironman al meu païs), en viatges (Roth, Cuenca/Terol), en entrenaments.. acompanyat de gent admirable

3- El primer any sense fum a la feina, i els pocs llocs on he pogut esmorzar, fer un cafè, dinar o sopar sense haver de respirar aire contaminat per tabac. Una millora de qualitat de vida, un contrapunt a un familiar que s'està quedant sense ella per culpa d'això

2- Com a culé que soc, el dia que el Barça va guanyar la Champions va ser màgic: el gol d'Eto'o empatant un partit que veia perdut, el definitiu de Belletti, el final del partit, la cel·lebració amb amics. Encara se'm posa la pell de gallina cada vegada que escolto gravats els gols d'aquella nit retransmessos per la veu d'en Pou de RAC1

1- Nit de birres al Corte Inglés. No se ben bé perquè, però una amiga tenia moooolts tiquets amb consumició gratuita a la cafeteria d'El Corte Inglés, i com caducaven a final d'any vam fer una convocatòria l'últim divendres del 2006 per aprofitar-los. Situació surrealista d'agafar una borratxera sense pagar ni un cèntim a la cafeteria d'El Corte Inglés, amb la complicitat dels treballadors d'allà, i amb un munt de situacions divertides que es van succeir en poc menys de tres hores. No es pot explicar amb paraules, s'havia de ser allà. Ni Cap d'any, ni Sant Joan, ni.. INSUPERABLE!!

Un any que ha passat ràpid, i també ha tingut altres moments especials: el ball amb espelmes dels Gegants d'Olot, el naixament de l'Anna, el sopar a casa els tiets de l'Anna, els sopars, les birres, i les estones a la platja mirant les estrelles amb les Annes i més companys de feina, viure un any amb l'Anna, la festa d'aniversari de l'Anna...

Sant Jordi: un llibre i una rosa

Por Kevin - 23 de Abril, 2007, 1:56, Categoría: General

Avui és Sant Jordi, patró de Catalunya, i els carrers dels pobles i ciutats de Catalunya s'omplen de paradetes al carrer on podem anar a comprar la rosa i el llibre.

Ja fa uns quants anys de l'última rosa que vaig regalar a la parella, però des de llavors n'he seguit regalant cada any, a familiars, a amigues, a companyes de pis, a companyes de feina, a amors impossibles, o que no van ser, o simplement per col·laborar amb una entitat amiga que té una paradeta.. si fa il·lusió rebre'n una, també en fa regalar-la.

Però aquest any, no en regalaré cap, almenys físicament, no en tinc ganes, i no sé a qui li'n podria regalar cap. Si la voleu, us passeu per aquí a recollir-la. No us demanaré un llibre, però unes quantes paraules estarien molt bé

     

              Bona diada de Sant Jordi

Mulla't i corre

Por Kevin - 23 de Abril, 2007, 0:38, Categoría: General

El Saballuts Athletic Team ens hem trobat aquest diumenge per participar en una bona causa: "Mulla't i corre per l'Esclerosis Múltiple". De mullar-nos, quan no sigui de suor, no gaire, perquè ha fet una calor com si fos pràcticament estiu; de còrrer.. hem fet el què hem pogut, que després teniem una actuació a Montornès i tampoc ens haviem de passar gaire.

Els components de l'equip, tots ells vestits de verd: Ester, Jordi, "les Cusi" (Marta i Núria), Joan Vinyes, Emili i jo mateix: l'home planxa, llàstima que el Moya s'ha posat malaltó i no ens ha pogut acompanyar. Ens hem apuntat tots a la cursa gran de 10.000 metres, que consistia en fer 2 voltes i una mica més al Circuit de Catalunya (si els cotxes i motos tarden un minut i poc, jo hi he tardat més de 20 minuts a fer la volta..), hi havia prop de 2000 participants.

Com la cursa ha començat tard, hem tingut el temps just per canviar-nos i marxar cap a Montornès ràpid per poder anar a l'actuació que teniem amb Xics.

Merda o casualitat

Por Kevin - 3 de Noviembre, 2006, 1:33, Categoría: General

Després de la ressaca de castanyes, moniatos (amb "m" o "b", això ho podem discutir n'altre dia) i panellets (que no en vaig menjar cap, però vaig llegir moltes receptes..), i del mal de ventre associat, avui m'he recordat d'una anècdota divertida (per dir algo) de l'altre dia:

Estava al Què de Què (rebatejat pels bombers com el Super-Què) veient el Chelsea-Barça (si, amb el Chelsea a davant, ja fa més dies), i ja estava perdent el Barça 1-0, quan la tempesta ja estava sobre Sabadell, i va començar a ploure fort i a llampegar. No sé si va ser un llamp, l'aigua, el vent o què, però la imatge del partit va desaparèixer de les pantalles (tenen 2 teles, perquè ho puguis veure des de tots els racons) que es van quedar en negre (i el paio del bar, en blanc). No havia marxat la llum, només algun problema amb la parabòlica o la senyal del satèlit; el noi del bar va agafar el mando, i es va disposar a fer zaping, per comprovar si funcionaven els altres canals, i no se li acudeix que triar TV3 i treure-ho 2 segons després, la imatge arribava bé, devien fer una sèrie o una peli, i a l'actor només li va donar temps per dir una paraula, el bar estava en silenci, a l'expectativa, i tots vam poder escoltar la paraula: "MERDA !!!".

El Barça perdent, plovent fort a fora, i sense poder veure el partit per la tele... la paraula, de tons marrons, i olors desagradables, no podia venir més ben posada. Amb la situació, no hi va haver ningú del bar a qui no se li escapés el somriure en aquell moment.

La imatge va tornar, el Barça va perdre aquell partit (la primera vegada que veig perdre el Barça en aquell bar, i porto 3 anys anant-hi sovint), i sembla que "la paraula" va acompanyant als culés encara.. Merda de casualitat!!!

La mosca Siseta no s'ho passa teta

Por Kevin - 3 de Noviembre, 2006, 0:58, Categoría: General

Hola, em dic Siseta, i us volia explicar una història molt trista:

Vet aquí un dijous, després d'una tarda tranquila, on van passar alguns veïns del barri a fer el cafetó i a xerrar una mica amb la Pepeta, i jo volatejava pel bar, ara emprenyant a la gent que venia, després buscant alguna coseta per picar, total, la feina meva de cada dia.. doncs va arribar l'hora de sopar, no hi havia gaire gent i la Pepeta devia pensar "Sort que no ha vingut ningú, amb lo malament que em trobo avui", però quan ja havien recollit tot, es presenten un grup de marianes acompanyades d'un mariano, i que venien decidits a sopar. Al principi no ho sabia que eren marianos, però després tot parant l'orella me'n vaig assabentar amb les seves converses.

La Pepeta, amb mala cara, els va dir que si que podien sopar i que anessin cap al menjador. Pobreta la Pepeta, quina bona dona... Mentres ella els anava preparant la taula, jo vaig anar cap allà a treure el nas, i a veure de quin peu calçaven aquells marianos, i amb l'emoció per veure gent nova, em vaig atabalar una mica i no vaig veure com arribava la Pepeta amb una Estrella a la mà que s'anava acostant cap a mi.. El xoc va ser brutal, vaig caure d'esquenes sobre la taula on sopaven els marianos, amb tant mala sort que em vaig trencar una ala.

Semblava que no havia de ser res, però no podia aixecar el vol. Em vaig resignar, i vaig decidir esperar-me sobre la taula fins que arribés l'amosculància i em pogués visitar la Dra. per curar-me l'ala. Vaig anar donant voltes per la taula, veient els marianos sopant, i amb enveja per veure la mosca Laieta com no parava de volar i tocar allò que no sona a tots els de la taula, que bé que s'ho passava la molt p..., vull dir la molt mosca. Els marianus, primer es compadien de mi, després van començar a enriure-se'n quan un d'ells em va empresonar dins d'algun recipient. Els va fer tanta gràcia que això ho anaven repetint cada dos per tres, i jo que ja no sabia on amagar-me, vaig estar a punt de despistar-los i per una estona es van pensar que ja m'havia curat i que tornava a volar (incultes!! amb el mal que em feia...), confonent-me amb la Laieta. Però no, em van descobrir allà amagada i van tornar a fer el burro amb mi, però ja no feia tanta gràcia com abans. Al cap de cop, vaig veure una ombra que s'anava acostant cap a mi, tot s'anava tornant negre, negre, negreee i de cop i volta ja no em feia mal l'ala, estava volant, però ara cap a un altre mon... Una mariana havia acabat amb mi

La mosca siseta (R.I.P. octubre 2006)

el 34

Por Kevin - 13 de Septiembre, 2006, 0:05, Categoría: General

Aquest número significa molt per mi, aquest és el número que portava sempre en Kevin Schwantz a la seva moto. Jo era molt afeccionat a les motos de carreres en aquella època, i en Kevin era com un déu per mi, era una força sobrenatural que podia fer-te feliç i disfrutar amb les seves frenades, amb els seus avançaments i amb les seves victòries. Vaig arribar a idolatrar-lo tant, que vaig acabar pintant-me la moto i el casc com ell, amb el 34 com no!! I vaig acabar guanyant-me el sobrenom de Kevin, que encara em dura, i alguns es sorprenen quan se n'assabenten que no em dic així realment.

Amb en Schwantz ja retirat, el 34 segueix estant allà, i cada vegada que el veig en algun lloc, ja sigui un punt quilomètric, la distància que falta per arribar a un lloc, el número que porta algú a la samarreta, ...tinc una sensació agradable que em recorda aquells moments, i em carrega d'energia positiva.

Fa un temps vaig dir que quan fes 34 anys (ara en tinc 33, 7 mesos i 14 dies) ho hauria de cel·lebrar d'alguna manera especial, moltes coses em voltaven pel cap, però no tenia clar què fer. Llogar una casa de pagès i cel·lebrar-ho amb amics d'ara i de sempre hagués estat molt bé, fins i tot havia pensat anar-me'n a viure fora d'Espanya si l'Aznar o el PP haguessin continuat al govern per tercera legislatura consecutiva, també en buscar una parella per agència de contactes si encara no havia trobat la meva mitja taronja (mosses!! us queden poc més de 4 mesos encara jeje...), fer el viatge dels meus somnis, o en aventures relacionades amb el meu esport preferit: el triatló (la burrada més grossa que se m'havia passat pel cap era fer un Ironman en cada continent durant l'any dels 34, però la logística, el pressupost, i les dificultats d'èxit em van fer desistir ràpid).

Ha costat, però la decisió final ha set la de viatge + triatló, ja sé que no sembla gaire original, però el destí escollit ha set un dels somiats des de fa molts d'anys, anar a l'altra punta del planeta, on el rati de triatletes/habitants és el més alt del mon (almenys ho era), on el clima es pot assemblar més al mediterrani, on es fa el triatló de distància Ironman més proper al meu 34è aniversari, en un dels llocs més bonics del planeta, i he pensat que aquest era el moment ideal per fer-ho.

ME'N VAIG A QUEENSTOWN (NOVA ZELANDA) !!!

Llamps i trons

Por Kevin - 12 de Septiembre, 2006, 23:54, Categoría: General

Pujo a dalt la terrassa, estenc la tovallola i em quedo una estona parat observant com plou, veient els llampecs que il·luminen per un moment la ciutat, sentint els trons i escoltant les gotes d'aigua com cauen al terra, olorant l'aire fresc de la humitat, m'agraden aquests moments, i més si estàs a aixopluc. Arribo a l'habitació i començo a escriure aquest post mentre escolto Nothing left to say de Polar, la millor cançó per escoltar des de casa en un dia de pluja o neu.

Queda inaugurada la versió 2.1 de Kiwii's Blog

Blog alojado en ZoomBlog.com