El Blog

 
 

Calendario

<<   November 2006  >>
SMTWTFS
      1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30   

Categorías

Archivos

Sindicación

Enlaces

Alojado en
ZoomBlog
 

November 2006

Merda o casualitat

Por Kevin - November 3rd, 2006, 1:33, Categoría: General

Després de la ressaca de castanyes, moniatos (amb "m" o "b", això ho podem discutir n'altre dia) i panellets (que no en vaig menjar cap, però vaig llegir moltes receptes..), i del mal de ventre associat, avui m'he recordat d'una anècdota divertida (per dir algo) de l'altre dia:

Estava al Què de Què (rebatejat pels bombers com el Super-Què) veient el Chelsea-Barça (si, amb el Chelsea a davant, ja fa més dies), i ja estava perdent el Barça 1-0, quan la tempesta ja estava sobre Sabadell, i va començar a ploure fort i a llampegar. No sé si va ser un llamp, l'aigua, el vent o què, però la imatge del partit va desaparèixer de les pantalles (tenen 2 teles, perquè ho puguis veure des de tots els racons) que es van quedar en negre (i el paio del bar, en blanc). No havia marxat la llum, només algun problema amb la parabòlica o la senyal del satèlit; el noi del bar va agafar el mando, i es va disposar a fer zaping, per comprovar si funcionaven els altres canals, i no se li acudeix que triar TV3 i treure-ho 2 segons després, la imatge arribava bé, devien fer una sèrie o una peli, i a l'actor només li va donar temps per dir una paraula, el bar estava en silenci, a l'expectativa, i tots vam poder escoltar la paraula: "MERDA !!!".

El Barça perdent, plovent fort a fora, i sense poder veure el partit per la tele... la paraula, de tons marrons, i olors desagradables, no podia venir més ben posada. Amb la situació, no hi va haver ningú del bar a qui no se li escapés el somriure en aquell moment.

La imatge va tornar, el Barça va perdre aquell partit (la primera vegada que veig perdre el Barça en aquell bar, i porto 3 anys anant-hi sovint), i sembla que "la paraula" va acompanyant als culés encara.. Merda de casualitat!!!

La mosca Siseta no s'ho passa teta

Por Kevin - November 3rd, 2006, 0:58, Categoría: General

Hola, em dic Siseta, i us volia explicar una història molt trista:

Vet aquí un dijous, després d'una tarda tranquila, on van passar alguns veïns del barri a fer el cafetó i a xerrar una mica amb la Pepeta, i jo volatejava pel bar, ara emprenyant a la gent que venia, després buscant alguna coseta per picar, total, la feina meva de cada dia.. doncs va arribar l'hora de sopar, no hi havia gaire gent i la Pepeta devia pensar "Sort que no ha vingut ningú, amb lo malament que em trobo avui", però quan ja havien recollit tot, es presenten un grup de marianes acompanyades d'un mariano, i que venien decidits a sopar. Al principi no ho sabia que eren marianos, però després tot parant l'orella me'n vaig assabentar amb les seves converses.

La Pepeta, amb mala cara, els va dir que si que podien sopar i que anessin cap al menjador. Pobreta la Pepeta, quina bona dona... Mentres ella els anava preparant la taula, jo vaig anar cap allà a treure el nas, i a veure de quin peu calçaven aquells marianos, i amb l'emoció per veure gent nova, em vaig atabalar una mica i no vaig veure com arribava la Pepeta amb una Estrella a la mà que s'anava acostant cap a mi.. El xoc va ser brutal, vaig caure d'esquenes sobre la taula on sopaven els marianos, amb tant mala sort que em vaig trencar una ala.

Semblava que no havia de ser res, però no podia aixecar el vol. Em vaig resignar, i vaig decidir esperar-me sobre la taula fins que arribés l'amosculància i em pogués visitar la Dra. per curar-me l'ala. Vaig anar donant voltes per la taula, veient els marianos sopant, i amb enveja per veure la mosca Laieta com no parava de volar i tocar allò que no sona a tots els de la taula, que bé que s'ho passava la molt p..., vull dir la molt mosca. Els marianus, primer es compadien de mi, després van començar a enriure-se'n quan un d'ells em va empresonar dins d'algun recipient. Els va fer tanta gràcia que això ho anaven repetint cada dos per tres, i jo que ja no sabia on amagar-me, vaig estar a punt de despistar-los i per una estona es van pensar que ja m'havia curat i que tornava a volar (incultes!! amb el mal que em feia...), confonent-me amb la Laieta. Però no, em van descobrir allà amagada i van tornar a fer el burro amb mi, però ja no feia tanta gràcia com abans. Al cap de cop, vaig veure una ombra que s'anava acostant cap a mi, tot s'anava tornant negre, negre, negreee i de cop i volta ja no em feia mal l'ala, estava volant, però ara cap a un altre mon... Una mariana havia acabat amb mi

La mosca siseta (R.I.P. octubre 2006)

Blog alojado en ZoomBlog.com